Tres de cada deu joves de Barcelona no parlen mai en català i l’ús de la llengua es desploma des del 2015

ACN Barcelona – Tres de cada deu joves de Barcelona (el 30,8%) no parlen mai en català i l’ús de la llengua es desploma des del 2015. Així ho revelen els resultats de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2025, feta a 1.500 joves d’entre 15 i 34 anys residents a la ciutat. D’acord amb les dades, només un 17,8% té el català com a llengua predominant, mentre que el gruix dels joves, un 53,6%, té el castellà com a llengua d’ús més habitual. El 2015 els joves que situaven el català com la seva llengua habitual eren el 37,7%, una xifra que ja va baixar fins al 28,4% el 2020. L’Enquesta del 2025 també mostra que tot i millorar els indicadors socioeconòmics i els ingressos, l’habitatge és la principal pressió vital dels joves i prop d’un 40% viuen amb els pares.
Concretament, un 60,4% dels joves de 18 a 24 anys viuen amb els pares, una mica menys que ara fa cinc anys. En la franja d’entre 25 i 34 anys, en canvi, els que viuen amb els pares són un 18%, un 3% més que el 2020. En conjunt la població jove que no s’ha emancipat ha passat d’un 37,7% a un 40% en l’últim lustre. El principal motiu és la manca de recursos econòmics, seguit del preu elevat dels habitatges.  

La segona forma de convivència més habitual després de casa els pares és viure amb la parella (19,3%), seguit d’amistats i companys de pis (7,8%). Només un 7% viu sol. Un 54,1% afirma que comparteixen pis per necessitat però preferirien viure sense compartir.

Ús del català

El comissionat de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Rodríguez, ha qualificat d'”inquietant” la radiografia sobre l’ús del català entre els joves a la ciutat. En aquest sentit, ha admès que l’ús va a la baixa  i ha indicat que l’ús social del català és una tasca “pendent”. Així, ha destacat que el predomini del català (17,8%) és inferior al castellà (53,6%), unes dades “preocupants”. En aquest context, ha assenyalat que esperonen el consistori a seguir treballant per fer unes polítiques d’impuls del català “decidides i valentes”.   

Destaca que entre les persones de nacionalitat espanyola, l’ús del català com a llengua predominant s’eleva fins al 30% mentre que no ho és per pràcticament ningú de nacionalitat estrangera.

Tot i predominar el castellà en tots els contextos analitzats, el català guanya pes en els àmbits laboral i acadèmic (23,5%). Amb els pares, només prop d’un 20% utilitza únicament el català per comunicar-s’hi.

Augmenten els ingressos però també els costos d’habitatge

La major part de la joventut barcelonina treballa (66,7%) i ho fa amb un contracte indefinit o ordinari (69,8%), però un terç ha viscut situacions laborals precàries com feines sense contracte (33,6%) o fent hores extres no remunerades (34,4%). Respecte a 2020, disminueix la proporció de joves que han treballat amb cadascuna de les condicions de precarietat laboral analitzades. Pel que fa als ingressos de les persones joves, la mitjana se situa en els 1.200 euros, un 35% més que el 2020 quan la mitjana era de 888.

Malgrat l’augment dels ingressos, també creixen els costos de l’habitatge. La mitjana de despeses en habitatge se situa per sobre dels 1.000 euros mensuals (1.065 euros), i això suposa un increment del 19,1% respecte al 2020. Les dificultats de pagament afecten una part important del jovent. Un 30% de les persones joves independitzades afirma haver tingut dificultats en alguna mesura per pagar l’habitatge en els darrers 12 mesos. L’enquesta revela una petita millora respecte al 2020, quan el percentatge de joves que afirmaven haver tingut problemes per pagar l’habitatge en l’últim any va ser del 38%.

Mòbils, desinformació i ideals polítics

L’enquesta també analitza l’ús del mòbil i la desinformació. De mitjana, els i les joves utilitzen el mòbil unes 5 hores al dia. Més del 80% declara estar exposat a desinformació, percebuda com un factor que afecta la confiança institucional. Entre les persones joves hi ha la percepció generalitzada que la desinformació suposa un problema per la democràcia i que ha afectat la confiança en les institucions públiques.

La majoria de joves que mostren interès per la política s’alinea amb valors progressistes. En aquest sentit, permetre l’adopció a parelles del mateix gènere és l’afirmació que genera un consens més ampli entre el jovent. En canvi, les qüestions relatives al permís parental per avortar, que les tasques de la llar i cura estiguin actualment equitativament repartides i la necessitat d’un informe psicològic per realitzar el canvi de sexe, generen un grau més elevat de desacord.