Un any de la compra de la Casa Orsola: “victòria” per al sindicat i els veïns i alguns pisos pendents d’adjudicar

ACN Barcelona – Un any després de l’anunci de la compra de la Casa Orsola per part de l’Ajuntament i la fundació Hàbitat 3, el Sindicat de Llogateres i els veïns que han pogut quedar-s’hi ho recorden com una “victòria”. Una de les veïnes, l’Elisenda Paños, admet que respiren més tranquils, i l’Ajuntament fa una valoració “positiva” de l’operació, que defineix com a “extraordinària”. En paral·lel, amb els 6 pisos de lloguer de temporada que hi havia a la finca ja buits, el consistori està ultimant ara els tràmits per encarregar la gestió de tota la finca a la fundació. Un cop se signi el conveni amb Habitat 3 aquest febrer, indiquen fonts municipals a l’ACN, es farà una convocatòria dels habitatges vacants via registre públic de sol·licitants.
Mentrestant, el sindicat alerta que hi ha un centenar de blocs organitzant-se a Barcelona per evitar l’expulsió dels veïns, i assenyala que lluitaran perquè els veïns puguin tenir “el control” dels seus edificis.

Dels 25 habitatges que hi ha a la Casa Orsola, l’Ajuntament en va comprar 11 i la fundació en va adquirir 14. L’adjudicació dels habitatges vacants -tant els de propietat municipal com els de la fundació- es durà a terme a través dels procediments del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, normativament previstos, i els imports de les rendes quedaran referenciats al règim d’HPO o a l’índex màxim de lloguer, segons correspongui en cada cas.

Els municipals seran tots habitatge lliure, mentre els que ha adquirit l’entitat social hauran de ser qualificats com a pisos de protecció oficial a mesura que es vagin buidant quan finalitzin els contractes actuals. 

Continuïtat dels contractes

Dels 11 habitatges adquirits pel consistori, 4 tenien contracte de lloguer, 6 havien estat inicialment destinats a lloguer de temporada i 1 era buit. L’Elisenda viu en un dels 4 que tenien contracte de lloguer i és una de les veïnes que va estar al capdavant de la lluita per no ser expulsada del pis on viu des de fa 36 anys. El seu és un dels processos judicials que hi havia en marxa i que amb la compra va quedar aturat. Portava des del 2022 fora de contracte, però va decidir seguir al pis i continuar pagant mentre s’enfrontava a un possible desnonament.

“Ara, com que venim de la situació de la qual veníem, a les portes del desnonament, doncs home, aquest any, comparat amb els quatre anys que portàvem, una mica més tranquils hi hem estat, evidentment”, relata. Ara paga la mensualitat del lloguer a l’Ajuntament, però està esperant fer un contracte nou. “Continuem pagant el que pagàvem, el que passa és que ara ho paguem a l’Ajuntament en lloc del jutjat”, indica en declaracions a l’ACN.

Els contractes que estaven extingits, com el de l’Elisenda, estan renovats tàcitament. “Ara mateix els 4 contractes de lloguer d’habitatges de propietat municipal es troben en tàcita reconducció, havent-se notificat en tots els casos la subrogació de l’Ajuntament en la posició de propietari”, indica l’Ajuntament.

D’altra banda, dels 14 habitatges comprats per la fundació, 7 tenen contracte indefinit i 7 són lloguer a termini. Igualment, en els habitatges propietat d’Habitat 3, l’entitat s’ha subrogat en la posició de propietari.

Pisos buits pendents d’adjudicar

En total, ara hi ha 8 habitatges buits a la Casa Orsola, ja que els 7 que eren lloguer de temporada ja han finalitzat i 1 dels pisos de lloguer d’Hàbitat 3 ha quedat buit per la defunció de la titular. L’Elisenda apunta que no fa gaire que estan buits, i espera que algú pugui venir a viure-hi aviat. En aquest sentit, recorda que la lluita de la Casa Orsola va començar perquè es volia “fer fora” els llogaters tradicionals per apujar els preus fent lloguer de temporada i turístic, així que espera que algú se’n pugui beneficiar.

La previsió, explica l’Ajuntament, és que els habitatges municipals surtin al preu mitjà que ja paguen avui els veïns de la finca, que és inferior al preu de referència per ubicació i tipus d’habitatge. El consistori no especifica quanties i l’Elisenda prefereix no referir-s’hi tampoc.

Actualment, en paral·lel als tràmits que s’estan fent per dividir la finca horitzontalment, s’està definint també el decret de preus a aplicar als habitatges propietat de l’Ajuntament per iniciar el procés d’adjudicació. Fonts municipals admeten que el treball per a la divisió horitzontal és “tècnicament complex” i fa mesos que s’hi treballa. Això ha de permetre que Habitat 3 pugui gestionar tots els habitatges.

La Casa Orsola, “inspiració” per a altres blocs en lluita

L’Elisenda admet que la solució de la compra de la finca els ha donat tranquil·litat i els ha permès seguir vivint al que consideren casa seva. Tot i això, reconeix també que el problema de l’habitatge no s’ha resolt i continua “enquistat”. “Sense anar més lluny, dos carrers més enllà, tenim un altre bloc allà amb ‘coliving’ i gent que volen fer fora, i més enllà tenim el bloc Papallona que està igual”, diu.

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, assenyala a l’ACN que la Casa Orsola va ser “un punt d’inflexió”, no només per a l’Eixample o els seus veïns, sinó “per a tota la ciutat”. “Era la viva imatge d’uns veïns que davant l’expulsió diuen ‘no marxarem’, i no només ho farem per nosaltres, sinó per defensar Barcelona de l’especulació, de l’expulsió dels veïns, dels lloguers de temporada”, indica.

Per a ella, el més significatiu és que han crescut altres nous blocs en lluita. Segons càlculs del sindicat, hi ha un centenar de blocs que s’estan organitzant a Barcelona per evitar l’expulsió dels seus veïns. Menciona per exemple els casos de veïns en finques propietat de Vandor o de New Amsterdam Developers, i avisa que en els pròxims mesos lluitaran perquè els veïns puguin “tenir el control” dels seus edificis. “Bé perquè es transformin en cooperatives, bé perquè els compri un altre propietari que vulgui fer lloguers regulats o bé perquè passin a mans públiques”, apunta.

Arcarazo afegeix que l’experiència de la Casa Orsola ha estat “fonamental per animar-se”: “Costa molt pensar que tu pots guanyar contra un gegant com ho és un fons d’inversió”. La portaveu del sindicat també valora molt en positiu que un any després s’ha aconseguit també regular els lloguers de temporada, “el principal incentiu” per fer fora els veïns de la finca. Per això, creu que ara cal “blindar” aquesta regulació.

La compra conjunta, un model a replicar?

L’Ajuntament valora positivament la compra, que ha permès aturar els processos judicials i “consolidar” l’habitatge residencial. Tanmateix, amb la recent aprovació de la nova ordenança de tanteig i retracte, fonts municipals indiquen que el consistori té un marc normatiu “molt més definit” que li permet explorar conjuntament amb el sector social la possibilitat de noves adquisicions. 

La nova norma contempla que l’Ajuntament pugui declinar la compra i transmetre el dret de tanteig a terceres persones o entitats promotores d’habitatge d’iniciativa pública. A més, l’adquisició també es podrà efectuar de forma conjunta entre l’Ajuntament i els possibles beneficiaris del dret de tanteig esmentats anteriorment.

Per a Arcarazo, l’adquisició de finques és “la manera més efectiva de protegir els veïns i ampliar el parc públic”, més enllà de construir pisos nous. L’adquisició, diu, es pot fer per diverses vies, sigui la compra directa o el tanteig. En tot cas, remarca que “s’ha de potenciar”.