Mor el santcugatenc Hilario Cosío. Foto: Xarxes Socials
Sant Cugat plora la mort d’Hilario Cosío Sánchez, un veí molt conegut i estimat a la ciutat que va morir aquest dilluns 24 d’agost als 48 anys.
La notícia ha causat una profunda commoció entre familiars, amistats i persones que durant dècades havien coincidit amb ell pels carrers de la ciutat.
La seva germana, Deborah Cosío, ha explicat que la mort s’ha produït de manera totalment inesperada i que la família encara intenta assimilar la pèrdua.
Hilario havia viscut durant més de 40 anys a Sant Cugat i era especialment conegut a l’entorn del barri del Monestir.
En els últims temps residia a Torrelavega, a Cantàbria, però Sant Cugat continuava ocupant un lloc central en la seva vida i en els seus records.
La família explica que Hilario sempre havia mantingut un fort vincle emocional amb la ciutat i que s’hi sentia plenament integrat.
Deborah el recorda com una persona afectuosa, propera i sempre disposada a ajudar els altres.
“Tots els que vau conèixer Hilario sabeu com era d’especial”, explica la seva germana en el missatge de comiat.
Destaca especialment el seu “cor enorme” i la facilitat que tenia per guanyar-se l’estima de les persones que anava coneixent.
Hilario tenia una discapacitat i es desplaçava en cadira de rodes, una realitat que el va obligar a afrontar nombroses dificultats al llarg de la seva vida.
Va passar per més de 40 operacions i en dues ocasions els metges van arribar a advertir la família que potser no superaria la intervenció.
Malgrat tot, Deborah assegura que gairebé mai es queixava i que afrontava les dificultats amb una serenitat que impressionava els qui l’envoltaven.
“Sabia estar bé malgrat tot, acceptar la vida com venia i continuar endavant”, recorda.
La seva mobilitat en cadira de rodes també va posar de manifest durant anys diferents barreres d’accessibilitat als carrers i espais públics.
La família recorda que algunes zones es van anar adaptant arran de les dificultats que ell mateix trobava en el seu dia a dia.
La seva presència va contribuir, d’aquesta manera, a fer més visible una realitat que afectava moltes altres persones amb mobilitat reduïda.
Un dels records més personals de Deborah té a veure amb la relació d’Hilario amb els veïns de Sant Cugat.
Explica que sovint se’l trobava en bars o cafeteries perquè algun amic l’havia aturat pel carrer per conversar una estona amb ell.
De vegades, aquella trobada acabava amb una Coca-Cola compartida i uns minuts de companyia.
Per a la família, aquests petits gestos tenien un significat molt més profund del que podia semblar.
Deborah ha volgut donar les gràcies expressament a totes les persones de Sant Cugat que van formar part de la vida quotidiana del seu germà.
Agraeix els qui el saludaven, s’aturaven a parlar amb ell, l’incloïen en els seus plans o simplement compartien una estona al seu costat.
“Mai el vau fer sentir diferent”, resumeix la seva germana en un dels fragments més emotius del missatge.
“Hilario se sentia a casa allà, no només dins de casa, sinó també quan sortia pels seus carrers”, afegeix.
La família considera que la manera com Sant Cugat va acollir Hilario va marcar profundament la seva vida.
“Potser van ser petits gestos per a vosaltres, però per a ell i per a nosaltres van significar moltíssim”, explica Deborah.
Aquelles converses espontànies, salutacions i invitacions són ara alguns dels records que la família conserva amb més afecte.
Entre el dolor també hi ha espai per als records amb humor.
Deborah explica que quan era adolescent obligava sovint el seu germà a repetir fotografies una vegada i una altra fins que quedava satisfeta.
“Sort que encara no existia Instagram”, ironitza abans d’afegir que Hilario hauria pogut acabar sent “el fotògraf més famós de Sant Cugat”.
El funeral d’Hilario tindrà lloc a Cantàbria. La família és conscient que la distància dificultarà que moltes de les persones que el coneixien a Catalunya puguin assistir a la cerimònia.
Per aquest motiu, han indicat que qui vulgui conèixer els detalls del comiat pot posar-se en contacte directament amb ells.
El missatge de Deborah acaba convertint-se en una carta directa al seu germà.
“Descansa en pau, el meu germà, el meu Hilario”, escriu abans d’agrair-li tots els anys d’acompanyament i complicitat.
La seva germana tanca el record amb una frase especialment emotiva: “Ara vull pensar que tornes a estar amb la mare”.
Hilario Cosío Sánchez va néixer l’1 de febrer de 1978 i va morir el 24 d’agost de 2026.
L'Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz ha rebut el premi Best Spanish Hospitals Award (BSH) en…
- Més de 100 obres presenten al Palazzo Albergati de Bolonya una primera mirada a…
La Diputació continua amb la Xarxa Europea SITMUNLa Diputació de Barcelona ha decidit mantenir el…
Accions municipals per fer front als danys provocats pels aiguatsDesprés dels problemes causats per les…
-La trobada situa el turisme rural i de natura com una via per desestacionalitzar la…
L'ansietat supera l'esquizofrènia com a trastorn principal en la recerca de feinaL’ansietat ha esdevingut el…
Esta web usa cookies.