Localitzats tres accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil al carrer del 26 de Gener de 1641, a Sants-Montjuïc

ACN Barcelona – La Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra i el Servei d’Arqueologia de Barcelona han accedit aquest dimecres a un dels tres accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil, localitzats al carrer del 26 de Gener de 1641, a Sants-Montjuïc. En aquesta primera inspecció de seguretat, els equips han valorat les condicions internes de l’espai, d’uns 200 metres, i han determinat que es construiria el 1938. Hi han trobat latrines amb accés a aigua corrent, càntirs, instal·lacions elèctriques, parets de maó i entrades al mur a tall d’armaris. Les pròximes setmanes es determinarà si els altres dos accessos formen part del mateix refugi o no. La directora de la intervenció arqueològica, Ariadna Muñoz, ha destacat que es tracta d’un “refugi gran”.
Muñoz, directora de la intervenció arqueològica d’avui, ha explicat a la premsa que l’accés es devia construir el 1938. No han pogut determinar encara si la resta d’entrades corresponen al mateix refugi, ni en quin estat estan, ja que la inspecció es farà les pròximes setmanes.

L’accés on sí que han pogut baixar avui -el segon que es va localitzar- és el 0657 de la llista de refugis, localitzat al número 13 del carrer 26 de Gener. A l’interior hi han trobat, a mà esquerra, espais destinats a latrines, accessos d’aigua corrent i instal·lacions elèctriques al sostre.

Hi continua una galeria seguida d’un túnel, construïda directament amb argila, i ja sense maó. És per això que l’equip d’arqueologia ja no hi ha pogut continuar accedint, per raons de seguretat. La Unitat de Subsòl dels Mossos sí que hi ha pogut entrar una mica més, però sense més troballes.

No s’ha localitzat cap espai que semblés destinat a cap infermeria, però sí entrades en els murs que podrien haver servit com a armaris, a més de càntirs sencers. Per terra s’hi ha trobat algun plat, i restes dels aïllants tèrmics de porcellana de la instal·lació elèctrica que han caigut a terra.

Un refugi “gran”

El Servei d’Arqueologia ha afegit, en una atenció als mitjans posterior a la inspecció, que sí que la zona d’accés està en bon estat de conservació, però a mesura que la galeria és picada a l’argila l’estat ja es deteriora.

“És un refugi bastant gran”, ha afegit Muñoz, que ha subratllat que sembla que es va fer “amb consciència”, i que es va haver d’abandonar sobtadament.

“Diria que era una obra d’urgència, es va fer amb temps, però no està del tot acabada”, ha reflexionat. L’espai ve a ser un “cul-de-sac”, ja que la construcció s’acaba de cop i volta.

Uns 200 metres

Per la seva banda, el sergent Toni Molina, de la Unitat de Subsòl dels Mossos, ha afegit a la premsa que no s’ha pogut realitzar l’entrada als altres dos accessos localitzats de la zona per la situació “precària” a escala de seguretat.

“Hi ha despreniment de blocs laterals que poden posar en perill l’estructura”, tal com ha especificat. Molina ha detallat que, en aquest sentit, serveis tècnics accediran les pròximes setmanes a aquests espais per establir el procediment a seguir.

Troballes a partir de les obres

El Servei d’Arqueologia i els Mossos han baixat aquest matí a l’accés del refugi antiaeri 0657, ja documentat. Cal determinar a partir d’ara, quan es pugui baixar a la resta d’accessos, si es tracta de sortides del mateix refugi, o si bé es tracta d’altres refugis, com ara el 0874 i el 0421. Aquestes noves inspeccions es faran les pròximes setmanes.

Pel que fa a l’accés on s’hi ha accedit avui, té una escala de 12 esglaons fins al tapiat, amb una llargada de 4,16 metres, una amplada d’1,25 metres a l’interior i 1,63 metres a l’exterior, i una alçada aproximada de 2,35 metres a l’últim esglaó que es redueix a 1,93 metres en el punt del tapiat.

La troballa ha tingut lloc aquest març, en el marc de les obres de reurbanització del carrer 26 de Gener que es duen a terme en el límit entre els barris d’Hostafrancs i La Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc.

Els accessos han aparegut de manera progressiva a mesura que avançaven les excavacions. El primer es va detectar el 3 de març al migdia, coincidint amb la fase inicial de les obres.

El segon i el tercer accés

Aquella mateixa tarda es va localitzar un segon accés, que també consta de 12 esglaons fins al tapiat, situat a 0,80 metres de l’inici de la volta, amb una llargada d’uns 3,37 metres, una amplada d’1,30 metres a l’interior i 1,83 metres a l’exterior, i una alçada d’1,92 metres a l’últim esglaó que disminueix fins a 1,76 metres al tapiat.

El tercer accés disposa de 15 esglaons fins al tapiat, situat a 1,10 metres de l’inici de la volta, amb una llargada de 3,72 metres, una amplada d’1,28 metres a l’interior i 1,71 metres a l’exterior, i una alçada de 2,13 metres a l’últim esglaó que arriba fins als 2,24 metres en el punt del tapiat. Es va identificar el dia 11 de març, en un tram més avançat de l’actuació.

L’ordre de les troballes respon a la mateixa evolució de les obres de remodelació de la via, que van començar a la banda del carrer de la Creu Coberta i han anat avançant en direcció al carrer de Portugalete.

Buidatge de runa i obertures puntuals

Des del primer moment, el Servei d’Arqueologia de Barcelona ha fet el seguiment de les troballes i ha activat el protocol habitual en aquests casos. El dia 5 de març es va dur a terme una primera inspecció tècnica sobre el terreny, en què es va acordar intervenir sobre els accessos per tal de poder-ne determinar la naturalesa i l’abast.

Les actuacions han consistit, en una primera fase, en el buidatge de la runa acumulada als accessos localitzats per tal d’arribar als elements constructius originals, especialment a la tàpia que habitualment segella aquests espais. Un cop identificada aquesta estructura, s’han practicat obertures puntuals per comprovar la continuïtat dels refugis a l’interior.

Els treballs d’obertura puntual en els dos primers accessos es van dur a terme el 10 de març, seguint els criteris tècnics establerts pel Servei d’Arqueologia. Amb l’aparició del tercer accés l’11 de març, es van aplicar les mateixes directrius d’intervenció, amb l’objectiu de mantenir una metodologia homogènia en l’anàlisi de les estructures.