La nova subvenció per entitats i ajuntaments permet impulsar 350 cursos de català i més de 8750 places

ACN Barcelona – La nova línia de subvencions del Departament de Política Lingüística per a ajuntaments de menys de 17.500 habitants, consells comarcals i entitats sense ànim de lucre ha fet possible l’organització de 350 cursos gratuïts de català arreu de Catalunya amb més de 8750 places en zones amb dèficit d’oferta. Molts d’aquests cursos ja estan en funcionament i, atesa la bona rebuda de la proposta, aviat sortirà una segona convocatòria. El conseller Francesc Xavier Vila, ha reivindicat la necessitat d’un model “flexible” que respongui a les necessitats dels aprenents i faci aflorar la demanda “no visible”. “El que fem és passar d’un sol proveïdor de cursos amb uns trimestres molt marcats a una oferta contínua i escampada pel territori”, ha explicat.
Convocada per primer cop el juny passat amb un pressupost inicial de 800.000 euros que es va ampliar fins a 1,4 milions d’euros (MEUR), la nova línia de subvencions està fent possible l’organització de 350 cursos gratuïts de català de nivell A1 i A2 arreu de Catalunya, molts dels quals ja estan en funcionament i que han significat més de 8.750 noves places.

Vanessa Bretxa, directora general de Política Lingüística, ha explicat que a la convocatòria hi han participat 205 organismes: 105 de l’àmbit local – 104 ajuntaments i un consell comarcal – i 100 entitats socials. Aquest elevat interès posiciona la línia com una bona eina per ampliar l’aprenentatge del català fora de l’oferta reglada del Consorci per a la Normalització Lingüística i els altres agents que actualment hi ha disponibles com, per exemple, les escoles d’adults o les escoles oficials d’idiomes.

Del total de cursos impulsats, 209 corresponen a entitats, 140 a ajuntaments i un al Consell Comarcal del Moianès. Els cursos es distribueixen per més de trenta comarques, amb una forta presència a la demarcació de Barcelona i una concentració destacada en comarques com l’Anoia, el Berguedà, el Segrià o Osona, fet que dona resposta a la demanda formativa de municipis i barris que fins ara no disposaven de prou oferta de cursos de català per a nouvinguts.

Bretxa ha celebrat aquest divendres les xifres, anunciat que pròximament hi haurà una segona convocatòria, aquesta vegada dotada d’1,5 MEUR i ampliable si s’escau. La línia s’emmarca en el Pla de xoc per a l’ensenyament de català a persones adultes aprovat pel Govern el març passat, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, amb l’objectiu d’incrementar de manera immediata l’oferta de places per aprendre català. 

Incorporar nous actors

Vila ha insistit que l’estratègia de Política Lingüística implica sumar “nous actors” a l’ensenyament de la llengua, reforçant la coordinació amb altres departaments però també amb administracions diferents. “Com més proactivitat hi hagi des dels municipis, més fàcil serà que tots plegats assolim l’objectiu de donar una oferta que cobreixi totes les necessitats”, ha assegurat.

El conseller ha opinat que cal passar de la idea d’un sol proveïdor de cursos amb trimestres molt marcats a una oferta “flexible, contínua i escampada pel territori. “Respondre molt millor a les necessitats dels aprenents i que no es vegin obligats a apuntar-se als dies que els toquen o no trobar res fins al cap de tres mesos”, ha afegit.

També ha reconegut que és preferent reduir el temps que triga una persona a trobar una plaça que no pas centrar-se en el dia 1 de setembre en queden més o menys. “La noció de llista d’espera perd sentit perquè el que estem fent és distribuir per tot el territori”, ha assenyalat, “a més de fer aflorar una demanda que no era visible”.

 “Quan diem que estem desestacionalitzant la recerca i l’oferta de cursos, el que volem dir és que si tenim una persona que no ha trobat una plaça en una entitat concreta, tingui la possibilitat d’anar buscant en altres entitats”, ha recordat. Tot i això, ha deixat clar que no és possible “arribar a la perfecció”. “Segurament no hi ha cap institució al món que ho pugui aconseguir, i per això hem de ser clars i demanar flexibilitat per part dels uns i dels altres”, ha conclòs.