La crisi sanitària de Ceuta provoca que el 93% dels espanyols demani la dimissió de Mónica García

L’Associació Nacional de Pacients (Anpass) ha volgut conèixer la percepció dels espanyols sobre la resposta sanitària davant la crisi a Ceuta i el 93% considera que la ministra de Sanitat, Mónica García, hauria d’assumir responsabilitats polítiques i dimitir per la gestió realitzada.

Més d’un mes després de l’arribada massiva de migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, la ciutat autònoma continua afrontant les conseqüències d’una crisi que ha sotmès els seus serveis públics a una forta pressió i que ja ha transcendit l’àmbit local. Dimecres passat, 2 de setembre, coincidint amb el Dia de Ceuta, es van convocar concentracions en centenars de municipis de tot Espanya per mostrar-hi el seu suport.

La situació ha afegit una pressió extraordinària a un sistema sanitari que ja afrontava dificultats com la manca de professionals, problemes per cobrir determinades especialitats, llistes d’espera i la necessitat de desplaçaments a la Península per accedir a algunes prestacions sanitàries.

A diferència del que passa a les comunitats autònomes, l’assistència sanitària pública a Ceuta està gestionada directament per l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), organisme dependent del Ministeri de Sanitat.

En aquest context, Anpass ha volgut conèixer la percepció dels espanyols sobre la crisi, els recursos disponibles i l’actuació de les administracions responsables. El 93% considera que la ministra de Sanitat, Mónica García, hauria d’assumir responsabilitats polítiques i dimitir per la seva gestió.

Els resultats reflecteixen una valoració especialment crítica de la resposta oferta. El 80% qualifica de ‘dolenta o molt dolenta’ l’actuació de l’Ingesa, amb un 60% que la considera “molt dolenta”. Al mateix temps, el 99% creu que han estat insuficients els recursos sanitaris, tant humans com materials, de què disposava Ceuta per afrontar una emergència d’aquesta magnitud i el 87% els titlla de “clarament insuficients”.

“Els resultats traslladen un missatge molt clar: existeix una percepció pràcticament unànime que la sanitat de Ceuta no comptava amb els recursos necessaris per respondre a una situació excepcional d’aquesta magnitud. I el més preocupant és que els ciutadans no identifiquen únicament un problema puntual derivat d’aquesta crisi, sinó mancances que consideren que s’haurien d’haver abordat amb anterioritat”, va assenyalar la presidenta d’Anpass, Mercedes López.

SOLUCIONS

Precisament, un dels principals missatges que ofereix l’enquesta és que la necessitat de reforçar la sanitat ceutina no es percep únicament com a conseqüència de l’emergència migratòria.

El 92% considera que el Govern d’Espanya hauria d’haver reforçat amb anterioritat els recursos sanitaris de Ceuta i, dins d’aquest percentatge, el 72% creu que ho hauria d’haver fet amb independència que es produís o no una crisi migratòria.

Mirant cap al futur, la demanda tampoc passa per disposar únicament de reforços davant situacions excepcionals: el 93% reclama incrementar de manera important i permanent els recursos sanitaris destinats a Ceuta.

La pressió extraordinària hauria repercutit, a més, sobre l’assistència al conjunt de la població. El 99% considera que l’arribada massiva i sobtada de persones va afectar de manera greu o considerable l’atenció sanitària habitual, i un 93% qualifica aquest impacte directament de “greu”.

Pel que fa a les responsabilitats sobre la dotació d’aquests recursos, el 86% assenyala el Govern d’Espanya, a través del Ministeri de Sanitat, com a principal responsable de garantir que Ceuta disposi de mitjans suficients davant una emergència d’aquestes característiques.

Aquesta percepció explica també el suport pràcticament unànime a les demandes plantejades des de la ciutat autònoma: el 98% considera plenament justificades les peticions de més mitjans i suport realitzades pel Govern de Ceuta al Govern d’Espanya i creu que s’haurien d’atendre de manera urgent.

CONFIANÇA

L’enquesta reflecteix així mateix una valoració negativa dels temps de resposta. El 89% considera que el Govern d’Espanya va reaccionar “clarament tard” a l’hora de protegir els serveis públics essencials de Ceuta, especialment l’assistència sanitària.

Aquesta percepció es trasllada també a la capacitat del sistema per respondre en el futur: el 99% té poca o cap confiança que la sanitat ceutina estigui preparada per afrontar adequadament una altra situació similar, i un 84% assegura no tenir “cap confiança”.

Davant una futura situació de pressió extraordinària, la principal prioritat assenyalada és incrementar les infraestructures, l’equipament i la capacitat hospitalària (36%), seguida d’augmentar de manera estable el nombre de professionals sanitaris (21%), establir un pla sanitari específic de contingència (18%), millorar la coordinació i els protocols entre administracions (15%) i reforçar les mesures preventives per evitar situacions de saturació (10%).

“No podem esperar que es produeixi una nova situació excepcional per abordar les necessitats de la sanitat ceutina. Des d’ANPASS creiem que aquests resultats han de servir per escoltar els ciutadans i, sobretot, per impulsar mesures estructurals que reforcin els professionals, les infraestructures i la capacitat assistencial. Els pacients de Ceuta han de tenir garantida una atenció sanitària adequada amb independència de les circumstàncies que travessi la ciutat”, va afirmar López.

Per a Anpass, els resultats posen de manifest la necessitat de garantir una assistència sanitària dotada de recursos suficients per respondre tant a les necessitats habituals dels ciutadans de Ceuta com a situacions extraordinàries, sense que aquestes repercuteixin sobre l’atenció al conjunt de la població