El reconeixement d’emocions guia una nova cirurgia cerebral personalitzada

El Dr. Jesús Martín-Fernández, neurocirurgià de l’Hospital Ruber Internacional i president de la World Society of Awake Brain Mapping, aplica un innovador model de mapatge cognitiu multimodal en tres passos que adapta la cirurgia en temps real segons respon el cervell del pacient.

Madrid, 30 de juliol de 2026.- Marcel, de 32 anys, observa en una tauleta una successió de rostres i va anomenant les emocions que reflecteixen: “insegur”, “avergonyit”. Mentre respon, roman despert al quiròfan de l’Hospital Ruber Internacional durant una fase de la intervenció en què l’equip extirpa un tumor cerebral localitzat al precúneus dret, una de les regions més complexes del cervell humà. Les seves respostes permeten al neurocirurgià, el Dr. Jesús Martín-Fernández, identificar en temps real les xarxes cerebrals que cal preservar per mantenir capacitats com la cognició social, la memòria autobiogràfica, el processament autoreferencial o el reconeixement d’emocions.

La intervenció constitueix un exemple de l’innovador model de mapatge cognitiu multimodal en tres passos, desenvolupat pel Dr. Martín-Fernández, que transforma la cirurgia cerebral amb el pacient despert en un procediment dinàmic, adaptat contínuament a la resposta funcional del cervell. Més enllà de preservar el llenguatge o el moviment, aquesta tècnica permet protegir funcions cognitives superiors essencials perquè el pacient conservi la seva autonomia, les seves relacions personals i el seu projecte de vida.

Més enllà del llenguatge: avaluar emocions durant la cirurgia

Durant la cirurgia, Marcel va col·laborar de manera activa realitzant diferents tasques cognitives mentre l’equip estimulava diverses zones cerebrals amb corrent elèctric de baixa intensitat. A més de moure el braç, comptar en veu alta o realitzar proves neuropsicològiques, va participar en una prova de reconeixement emocional dissenyada específicament per a l’entorn quirúrgic. Quan l’estimulació alterava aquesta capacitat o provocava una resposta emocional, com ara episodis transitoris de plor, l’equip identificava que es trobava davant d’una xarxa funcional crítica i modificava l’estratègia quirúrgica per preservar-la.

“El que el pacient ens explica i com reacciona a les proves és la guia per saber fins on podem arribar”, explica el Dr. Jesús Martín-Fernández.

“El nostre objectiu ja no és únicament que el pacient pugui parlar o moure una mà després de la cirurgia. Volem preservar allò que li permet continuar reconeixent les persones, comprendre les emocions dels altres, mantenir les seves relacions i conservar el seu projecte de vida”, afegeix l’especialista.

Fins fa pocs anys, aquest tipus de funcions no es podien avaluar de manera sistemàtica durant una intervenció cerebral.

Un mapatge que canvia amb el cervell

La tècnica de mapatge cognitiu multimodal en tres passos suposa una evolució respecte dels models clàssics de cirurgia amb el pacient despert perquè entén el cervell com una xarxa dinàmica i no com un conjunt d’àrees aïllades.

Segons explica el Dr. Jesús Martín-Fernández, el procediment es desenvolupa en tres fases:

• Identificació dels punts crítics de les xarxes cerebrals mitjançant estimulació elèctrica directa.
• Avaluació contínua de diferents funcions cognitives durant la resecció mitjançant tasques adaptades a cada pacient.
• Identificació dels connectome-stop points, els límits funcionals profunds que indiquen el moment en què cal aturar l’extirpació del tumor per evitar la desconnexió de circuits essencials.

A diferència d’altres models, aquesta metodologia permet reavaluar contínuament el funcionament cerebral a mesura que avança la cirurgia i adaptar l’estratègia als canvis que experimenta el cervell durant la resecció.

“El cervell va canviant funcionalment mentre operem. No n’hi ha prou amb fer un mapa al principi de la intervenció; necessitem actualitzar-lo contínuament. El nostre model converteix el mapatge en un procés dinàmic que evoluciona al mateix temps que evoluciona el cervell”, afirma l’especialista.

Una cirurgia personalitzada

Cada intervenció es dissenya específicament per a cada pacient. Les tasques que es realitzen durant la cirurgia varien en funció de la localització del tumor, les xarxes cerebrals implicades i les capacitats que resulten essencials per a aquella persona, ja sigui el llenguatge, la memòria, l’atenció, les funcions executives o el reconeixement emocional.

Aquest enfocament permet individualitzar les decisions quirúrgiques per assolir la màxima resecció tumoral compatible amb la preservació del perfil funcional de cada pacient.

“Cada cervell està organitzat de manera diferent i cada pacient té prioritats diferents. Per a uns serà fonamental conservar el llenguatge; per a d’altres, reconèixer les emocions dels seus éssers estimats o mantenir les capacitats necessàries per continuar exercint la seva professió. Aquesta és la veritable medicina personalitzada aplicada a la neurocirurgia”, conclou el Dr. Jesús Martín-Fernández.

La intervenció de Marcel no va ser l’única realitzada aquell dia mitjançant aquest model de cirurgia cerebral personalitzada. En la mateixa jornada, l’equip també va intervenir una dona de 60 anys que feia més d’una dècada que estava en seguiment per un tumor localitzat en una regió crítica per al llenguatge i la cirurgia de la qual havia estat ajornada durant anys per l’elevat risc de produir seqüeles funcionals permanents.

Gràcies al mapatge cognitiu multimodal en tres passos, va ser possible monitorar de manera contínua no només el llenguatge, sinó també altres funcions cognitives potencialment compromeses per la localització i les connexions del tumor, fet que va permetre adaptar la cirurgia en temps real i maximitzar la resecció preservant el perfil funcional de la pacient.

Amb totes dues intervencions, l’Hospital Ruber Internacional consolida una nova generació de cirurgia cerebral personalitzada basada en la neurociència de xarxes, la monitorització cognitiva intraoperatòria i la preservació de funcions superiors que fins fa pocs anys no es podien avaluar de manera sistemàtica durant una intervenció.

Sobre l’Hospital Ruber Internacional

L’Hospital Ruber Internacional, integrat en el grup Quirónsalud, és un centre de referència nacional i internacional per la seva qualitat, per la seva tecnologia d’última generació, pels seus professionals altament qualificats i per la seva vocació permanent de superació.

Concebut com un “hospital integral”, els seus Serveis Centrals, les Unitats Medicoquirúrgiques de les diferents especialitats i els Metges Col·laboradors estan interrelacionats entre si i integrats a l’Hospital, amb la qual cosa s’aconsegueix la màxima eficàcia en l’organització i el desenvolupament de les diferents activitats mèdiques, assistencials, docents i investigadores, i es permet oferir un nivell òptim en l’assistència sanitària.

Sobre Quirónsalud

Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres hi ha l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, el Centro Médico Teknon, Ruber Internacional, l’Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, l’Hospital Universitario Quirónsalud Barcelona, l’Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, l’Hospital Universitari General de Catalunya, l’Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.

El Grup treballa en la promoció de la docència —catorze dels seus hospitals són universitaris— i la recerca medicocientífica —compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministerio de Ciencia e Innovación—.

Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes de recerca arreu d’Espanya i molts dels seus centres duen a terme en aquest àmbit una tasca capdavantera, i són pioners en diferents especialitats com l’oncologia, la cardiologia, l’endocrinologia, la ginecologia i la neurologia, entre d’altres.