ACN Barcelona – ‘El firmament’ desembarca al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de la mà de Gara Roda que es posa al capdavant de la direcció, traducció i adaptació de l’obra de la dramaturga britànica Lucy Kirkwood. L’espectacle, que es podrà veure del 6 de maig al 14 de juny a la Sala Petita, tot i estar originalment ambientat a l’Anglaterra rural del segle XVIII, trasllada l’acció a Catalunya per explicar la història d’una dona acusada d’un crim brutal i condemnada a mort que, en el darrer moment, afirma estar embarassada. Aquesta declaració podria ajornar la seva execució i, per resoldre-ho, es forma un jurat popular -compost exclusivament per dones- que haurà de decidir el destí de l’acusada determinant si diu la veritat o no.
A mesura que avança la deliberació, les membres del jurat prenen consciència del poder que se’ls ha concedit i l’obra esdevé un joc fosc, ferotge i divertit sobre la democràcia. La proposta de Roda porta a escena una història que compta amb diferents veus i perspectives de la feminitat, a les quals donen veu les actrius Sílvia Abril, Cristina Arenas, Mila Borràs, Lola Sendrós, Anna Castells, Ester Cort, Montse Esteve, Elena Fortuny, Maria Garrido, María Hernández, Júlia Jové, Cristina López, Tafita Miró, Mont Plans i Teresa Vallicosa.

S’uneixen al repartiment Norbert Martínez, Pepo Blasco i Jordi Bosch, aquests dos últims fent les veus en off. “Crec que és un gran privilegi tenir tantes actrius en un mateix escenari amb moltes personalitats diferents que ajuden a explicar aquesta experiència en comú: que és ser dona”, sosté Roda. La directora també deixa clar que volia que cadascuna tingués la seva pròpia veu, un fet que van treballar conjuntament als assajos per trobar “l’essència” de cada personatge.

“Quan vaig veure l’obra a Nova York em va captivar”, reconeix la directora, “per com explica la història”. De fet, per Roda és una proposta de primer nivell que podria fer-se perfectament a la Sala Gran, però que precisament “mereix” estar a la Sala Petita per garantir aquesta “proximitat” de les veus. L’espai sonor juga un paper clau a l’hora de connectar passat i futur i plantejar una de les preguntes centrals: “com veuran les dones del futur els actes de les del present?”. També l’espai escènic, “molt realista”, inspirat en una masia catalana.

La importància de l’escolta

Entre els personatges que formen part del judici hi ha diferents perfils: una dona forastera, una dona tancada de mires, una dona gran i tradicional, una dona jove amb quatre fills, una dona embarassada, així com la mateixa acusada, a la qual interpreta Anna Castells. “El més important és aquesta naturalitat perquè al final és una obra d’escoltar”, insisteix, “una obra en què no passa res, però passa tot i la qual ens regala microescenes amb les companyes on només ens hem d’escoltar”.

En la mateixa línia s’expressa Sílvia Abril, que en aquesta ocasió fa un dels papers centrals de la trama: el d’una llevadora que fa una clara campanya per salvar a l’acusada. “És un text escrit de forma molt intel·ligent, que proposa un viatge de la mà d’aquesta xarxa de dones”, detalla. És també una oportunitat per Abril d’endinsar-se en un drama, una experiència que defineix d’agradable. “Estic desitjant que vingui el públic per veure què passa”, conclou, “és una gran sort, un gran repte i fa molta il·lusió”.

- Et Recomanem -