El Barnasants inaugura la 31a edició amb un homenatge a Llach que culmina amb una ‘L’estaca’ col·lectiva

ACN Barcelona – El Barnasants ha donat el tret de sortida aquest dimarts al vespre a la 31a edició amb el concert inaugural ‘Llach – Gener 76. 50 anys’, al Palau de la Música Catalana que ha commemorat el mig segle dels històrics directes de Lluís Llach del gener del 1976. El recital, amb localitats exhaurides i un ambient d’emoció sostinguda, ha reunit músics vinculats als concerts originals i veus actuals per reproduir el repertori i el clima d’aquells dies. Llach ha pujat a l’escenari per interpretar cinc dels temes. En declaracions a l’ACN, Llach ha dit que el sorprèn “no només que siguin vives” aquestes cançons, sinó que “moltes de les coses” per les quals lluitaven, “com per exemple la llengua, estiguin pitjor ara que abans”.
La proposta, dirigida per Fermí Puig, Carles Girbau i Xavier Pintanel, s’ha articulat en dues parts, amb suport audiovisual, i ha combinat interpretacions compartides i moments de protagonisme individual. A la primera meitat, el programa ha enllaçat peces com ‘Despertar’, ‘El dia’, ‘Ma tristesa’, ‘Respon-me’, ‘Cal que neixin flors a cada instant’, ‘Silenci’, ‘Vaixell de Grècia’, ‘Damunt d’una terra’ i ‘Cançó sense nom’, abans de la pausa.

“Algun dia haurem de començar a alçar-nos de veritat”, ha dit Llach en unes paraules que ha pronunciat en l’inici de la segona part del concert. Després hi ha hagut les cançons en què el cantautor ha tingut més presència, amb títols com ‘Si arribeu’, interpretada amb Fredrik; ‘Abril 74’, amb Borja Penalba; ‘El jorn dels miserables’, amb Joan Reig i ‘A força de nits’, amb Gemma Humet. El tram final ha inclòs ‘Ítaca’, amb Reig, Humet i cor, i uns bisos que han precedit el clímax del concert: una ‘L’estaca’ compartida en format de “foc de camp” amb tots els participants a l’escenari.

Entre els músics que han format part del projecte hi ha Manel Camp i Santi Arisa, presents als concerts originals, a més de Penalba i Jordi Gas, i veus com Humet i Reig. L’espectacle, que té una segona funció aquest dimecres al mateix Palau, es desplegarà després en una gira que passarà per l’Atrium de Viladecans (9 de maig), Cocentaina (15 de maig), el Festival NEC de Calella (15 d’agost), el Teatre Atlàntida de Vic (25 de setembre), el Kursaal de Manresa (9 d’octubre), el Festival Accents de Reus (28 de novembre) i Terrassa (29 de novembre).

El públic, que coneixia bé les cançons, no s’ha estat d’acompanyar diversos temes, sobretot a la segona part. En alguns moments hi ha hagut proclames en favor de la independència i crits de “Visca Catalunya”. Hi havia algunes senyeres i estelades. Quan ja no hi havia ningú sobre l’escenari, els espectadors han entonat Els Segadors. 

El concert s’emmarca en la commemoració dels anomenats “concerts de la Transició”, pels quals també van passar Raimon i Quico Pi de la Serra entre la tardor del 1975 i l’hivern del 1976, i forma part d’una edició del Barnasants que programa 59 concerts i inclou diverses produccions pròpies i estrenes. L’organització també ha previst una exposició vinculada al projecte i un documental sobre la dimensió sociopolítica d’aquells recitals. El Palau de la Música acollirà aquest dimecres una segona funció del concert. 

Lach: “La gent es pot alçar”

En declaracions abans de l’actuació a l’ACN, Llach ha admès que el sorprèn “no només que siguin vives” aquestes cançons, sinó que “moltes de les coses” per les quals lluitaven, “com per exemple la llengua, estiguin pitjor ara que abans”. També s’ha mostrat especialment crític amb el moment polític i ha afirmat que el que es va intentar fer “amb una dictadura” ara “ho intenten fer amb democràcia”, i ha defensat que “en democràcia la gent es pot alçar”.

El cantautor també ha carregat contra la situació ferroviària: ha qualificat d’“ignominiós” i d’“humiliació” el que està passant amb els trens i ha advertit que, al seu parer, darrere del col·lapse de Rodalies hi ha altres fronts ja oberts com “la llengua”, “la medicina”, “les escoles” o “l’habitatge”. En aquest sentit, ha apel·lat especialment als joves i ha dit que el que els falta és “l’oportunitat de poder-se expressar a través d’un aixecament social”.

Reig: “Pedagogia per la gent jove”

Per la seva banda, Joan Reig ha destacat el caràcter intergeneracional del projecte i el fet que s’hi hagi ajuntat “gent de diferents generacions”, des de músics que ja hi eren fa 50 anys fins a intèrprets molt joves. Reig ha recordat que aquells concerts van ser “l’inici d’alguna cosa” i ha assenyalat que, en un moment d’“involució política” i creixement de l’extrema dreta, estaria bé que la gent reaccionés, tot apuntant que la commemoració també pot tenir un punt de “pedagogia per la gent jove”.

Camp: “No era només música”

Manel Camp, un dels músics vinculats als concerts originals, ha remarcat que el 1976 “anàvem més enllà d’un concert” i que no era “només música” ni “només el Lluís”, sinó “tot un poble” demanant coses. Sobre la reconstrucció musical, ha explicat que han volgut ser fidels als acompanyaments i a la idea inicial, tot actualitzant arranjaments i harmonies amb una secció rítmica més completa, i ha apuntat que han hagut d’ajustar tonalitats per adaptar-les a les veus actuals sense que “es notés que passava res estrany”.