Collboni promet 260 MEUR fins al 2031 en habitatges, equipaments i verd a l’entorn de la Sagrera

ACN Barcelona – L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimecres que l’Ajuntament invertirà 260 milions d’euros fins al 2031 per transformar tot l’entorn de l’estació de la Sagrera. La inversió ha de servir per construir habitatges, equipaments i plantar verd per cosir els barris situats a banda i banda. Collboni n’ha explicat els detalls a la conferència ‘L’alcalde respon’, organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i celebrada al Museu del Disseny de Barcelona (DHub). El projecte preveu 11.300 nous habitatges -dels quals gairebé la meitat protegits-, una vintena d’equipaments com ara un CAP, o una escola i nova activitat econòmica així com 36 hectàrees de verd.
Collboni ha destacat que el consistori ja està en condicions de construir un nou espai per desenvolupar habitatges i espais i no esperar que acabi tot el projecte de la nova estació de la Sagrera per “començar a fer barri”. “La decisió es que comencem abans perquè quan la nova estació emergeixi [cap al 2032] la ciutat ja estigui present en aquest àmbit”, ha indicat.

L’alcalde ha afirmat que amb la transformació dels entorns es recosirà una “sutura històrica”, ja que un dels objectius principals del projecte és superar la barrera física de les vies ferroviàries i cosir els barris situats a banda i banda. Així, La urbanització prevista recosirà els districtes de Sant Andreu i de Sant Martí -històricament separats per les vies-, reforçant eixos com Espronceda i Bac de Roda – Felip II i connectant-ne d’altres com Garcilaso amb el Pont del Treball Digne, Pare Manyanet i la rambla de Prim, generant continuïtat entre la Sagrera, Sant Andreu, el Clot, Sant Martí i la Verneda.

L’estació central de la Sagrera serà un punt estratègic, ja que connectarà alta velocitat, rodalies, metro, autobús interurbà, autobús urbà, taxi i vehicle privat. Els trens ja circulen per l’interior de l’estació, però encara no hi fan parada. Es preveu que l’obra civil de l’estació acabi a finals de 2026 i que les obres corresponents a l’arquitectura i les instal·lacions comencin el 2027. Encara necessita almenys uns sis anys més d’obres i l’obertura als passatgers dependrà del ministeri de Transports i del punt en què estiguin els treballs.

La transformació, però, vol anar més enllà de la infraestructura. Així, s’hi preveuen habitatges, equipaments, activitat econòmica i un parc de 36 hectàrees que es convertirà en el parc urbà de nova creació més gran de la ciutat, quatre vegades més que el de Glòries.

Davant de les preguntes dels periodistes, el batlle ha assenyalat que aquesta transformació urbanística depèn “100% de l’Ajuntament”, ja que els 260 milions d’euros d’inversió serien municipals i el lideratge també. “Sabem que la infraestructura està en disposició de ser urbanitzada ja a partir de l’any que ve, per tant nosaltres comencem”, ha insistit. 

Habitatges i equipaments

El desenvolupament global preveu la creació de més d’un milió de m² de sostre per a nous usos urbans, configurant un nou barri que podrà acollir una població de més de 25.000 habitants, equivalent a la de barris com Horta o Sant Antoni. Hi haurà 11.347 nous habitatges, dels quals gairebé la meitat -5.540- seran protegits. 

Collboni ha dit que es vol trencar amb la idea que la ciutat “està acabada” i no es pot construir habitatge nou i ha assenyalat que el que vol fer l’Ajuntament és avançar els equipaments que necessitarà la gent que viurà en aquest àmbit. 

Alguns habitatges ja s’estan construint i d’altres, com els del sector de Prim i La Maquinista, tindran el sòl disponible per començar a construir a partir del 2027. Als entorns de la Sagrera hi haurà 2.297 unitats, a Prim 3.538, a La Maquinista 1.010, a Casernes Sant Andreu 2.132 i a Colorantes 1.012 unitats i a la Mercedes 1.358 unitats.

A banda, tot l’àmbit inclou més de 200.000 m² de sòl d’equipaments, distribuïts en sis grans sectors (entorn Sagrera, Prim, Triangle Ferroviari, La Maquinista, Casernes i Colorantes). D’aquests, alguns ja estan acabats com el CEM La Sagrera (amb la previsió que entri en funcionament a l’estiu, i a la vegada ja s’està treballant en el projecte de l’Escola 30 Passos i el nou CAP de la Sagrera. A la banda de Sant Martí, s’hi ha  previst l’ampliació de l’institut Salvador Seguí, una nova escola bressol, i el Centre Cívic Masia Can Riera.

Preparació del planejament urbanístic

Collboni ha explicat que el govern està impulsant ja els canvis urbanístics necessaris per revisar el planejament vigent, del 2004, i adaptar-lo per ampliar el sòl destinat a habitatge assequible i protegit. L’objectiu de l’executiu és aprovar la revisió de la Modificació del pla general metropolità (MPGM) de la Sagrera i la reparcel·lació dels diferents planejaments urbanístics durant aquest 2026 per seguir avançant en la transformació de tot l’entorn, incloent els sectors de Prim, Mercedes i Maquinista.

En paral·lel, la tardor d’aquest any començarà un procés participatiu amb el veïnat per definir les característiques del parc, als entorns de l’estació, amb l’objectiu de començar a plantar l’arbrat a finals de 2027. Tot plegat amb l’horitzó que el parc es pugui obrir ja amb l’arbrat arrelat quan acabin les obres de l’estació, a partir del 2028. 

El parc més gran de la ciutat

La gran plataforma que cobrirà les infraestructures ferroviàries i de transport públic i privat permetrà la creació d’un gran parc de gairebé 4 quilòmetres de llarg i més de 40 hectàrees de superfície, el parc urbà de nova creació més gran de Barcelona. S’articularà amb diversos espais com ara la Torre del Fang i els jardins de l’entorn de l’estació de Sant Andreu Comtal, que ja són una realitat, i d’altres que han de venir en el futur i que s’aniran urbanitzant progressivament. Completaran el corredor verd peces com el parc de Sant Martí, el parc de l’entorn de l’estació, el de sobre l’estació i el de l’àmbit de Renfe Tallers. Es convertirà en el més gran de la ciutat, dues vegades més grans que el parc de la Ciutadella, o quatre vegades més gran que el de les Glòries.