L’AMB assumeix les decisions clau sobre el servei d’aigua i l’Ajuntament de Sant Cugat manté un paper de supervisió.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat aquest dimarts de forma definitiva l’adjudicació del servei d’abastament d’aigua potable a vuit municipis —entre ells Sant Cugat— a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), del grup Veolia, segons informa Crònica Global.
La decisió posa fi a un procés llarg i marca un canvi de model: la gestió operativa del cicle de l’aigua passa a un operador metropolità, i el consistori santcugatenc ha de redefinir quins instruments li queden per vigilar la qualitat del servei i l’evolució de les tarifes.
El marc metropolità i la sentència que ho va canviar tot
Aquesta licitació dona compliment a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’octubre de 2020, que va reconèixer la competència de l’AMB per determinar el model de gestió del cicle de l’aigua, tal com recull la mateixa font. La concessió abasta, a més de Sant Cugat, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, La Palma de Cervelló, Ripollet, Sant Andreu de la Barca i Tiana.
Segons l’entitat metropolitana, l’objectiu del nou contracte és modernitzar les infraestructures, augmentar la seguretat tecnològica del servei i ajustar els costos a cada localitat. Veolia compleix amb els requisits de solvència tècnica i econòmica.
Què pot fer Sant Cugat quan l’operador el tria l’AMB
La pregunta clau és quina capacitat de control conserva el consistori santcugatenc quan la decisió operativa recau en un operador designat des de l’escala metropolitana. Fins ara, el servei es gestionava amb un model diferent, i el pes del municipi en la supervisió era més directe.
Tal com explica El Periódico, Sant Cugat va portar als tribunals un acord metropolità lligat al gran contracte de l’aigua per intentar blindar inversions pendents i futures. Aquest moviment mostra quines palanques jurídiques conserva el consistori davant l’operador i l’AMB: la via judicial i la pressió institucional per garantir compromisos d’inversió.
El marc de concessió a gran escala, detallat per El País, permet comparar com canvia la capacitat municipal de supervisió respecte a un servei gestionat localment. La concessió val mil milions d’euros i agrupa vuit municipis sota un mateix paraigua.
Tarifes congelades inicialment, però amb actualitzacions futures
Un dels aspectes que més preocupa els veïns és l’evolució de les tarifes. Segons Tot Sant Cugat, les tarifes quedarien congelades només inicialment i després s’actualitzarien per finançar inversions.
Aquest detall és clau per entendre el marge de maniobra municipal: el consistori pot supervisar i reclamar transparència en l’actualització tarifària, però la decisió final sobre el model de finançament i les inversions recau en l’operador i l’AMB.
El consistori conserva la capacitat de fiscalitzar el compliment dels estàndards de qualitat, exigir informes periòdics i participar en els òrgans de seguiment metropolitans. Però la palanca tarifària, que abans podia modular-se localment, ara depèn d’un acord més ampli.
Comparació amb el model anterior
Fins a l’entrada en vigor del nou contracte, Sant Cugat gestionava el servei amb un model que permetia una supervisió més propera. El consistori podia negociar directament amb l’operador, fixar condicions específiques i ajustar les tarifes en funció de les necessitats locals.
Amb el nou marc metropolità, aquesta capacitat es dilueix: el consistori passa a ser un actor més dins d’un grup de vuit municipis, i les decisions es prenen a escala supramunicipal. La guany és una major capacitat d’inversió i una gestió més eficient a gran escala; la pèrdua, una menor capacitat de maniobra local.
Instruments de control que subsisteixen
Malgrat el canvi de model, l’Ajuntament de Sant Cugat conserva diversos instruments de control, com la participació en els òrgans de seguiment de l’AMB, la possibilitat d’exigir transparència i informes periòdics sobre la qualitat de l’aigua, les inversions i les tarifes, o el recurs a la via judicial per garantir el compliment dels compromisos.
A més, el consistori pot exercir pressió institucional i política dins de l’AMB i sumar esforços amb altres municipis afectats. El principal repte serà fer efectives aquestes eines en un escenari en què les decisions operatives ja no depenen directament de l’Ajuntament.
Un debat obert sobre la governança del servei
L’adjudicació del macrocontracte a Veolia obre un debat més ampli sobre la governança dels serveis bàsics en l’àmbit metropolità. La tensió entre eficiència a gran escala i control local no és nova, però el cas de l’aigua a Sant Cugat la fa visible.
El consistori haurà de trobar la manera de fer valdre el seu pes dins de l’AMB, exigir transparència a l’operador i garantir que les inversions i les tarifes responen a les necessitats locals. La capacitat de control municipal no ha desaparegut, però s’ha redefinit: ara depèn més de la capacitat de pressió institucional i menys de la gestió directa.
El temps dirà si aquest nou model permet mantenir la qualitat del servei i la confiança dels veïns, o si la distància entre l’operador metropolità i el ciutadà acaba generant tensions. De moment, el consistori té sobre la taula un repte de governança que exigeix una estratègia clara i una vigilància constant.
- Et Recomanem -
